Esta obra abrirá a los lectores las puertas de un micromundo poco conocido, pero que como argumentan los autores, es una más de las claves para entender la dinámica de la desigualdad en la sociedad mexicana. A la vez, es un ejercicio teórico de empalmar tres esquemas teóricos previamente separados, aplicándolos a lo que los autores observaron y reconstruyeron a partir de la observación directa, las entrevistas, los periódicos y los archivos agrarios e históricos. El resultado es un ejemplo de cómo se pueden estudiar los fenómenos sociales reconstruyendo los procesos que los actores crearon colectivamente, con sus giros repentinos y sus resultados inciertos.

This book details how contentious politics that took place in three communal villages of Mexico alternately reproduced and reshaped inequality. Narrated and analyzed as instances of the general process of contention, these events took place during three key periods of Mexico's history: the 1910-1920 revolution, the cold war period from the 1950s to the 1970s, and from the 1980s to the present.

Aquest llibre és un estudi de la censura i recepció que les obres d’Ernest Hemingway van tenir a Espanya. En el primer capítol es demostra que quan el nord-americà va escriure «Per a qui toquen les campanes» defensava la política cultural de l’Aliança d'Intel·lectuals Antifeixistes per a la Defensa de la Cultura. A més, s’hi ofereix una anàlisi al·legòrica de la novel·la amb l’objectiu de demostrar com el text s’assembla a les al·legories d’Alberti. El segon capítol resumeix la crítica espanyola sobre les obres de Hemingway. Es fa atenció especial a les ressenyes anticipades que es publicaren a Espanya abans que els seus llibres apareguessen en el país. Cinc dels set capítols d’aquest llibre són resultat de la recerca que s’ha dut a terme en l’Arxiu General de l’Administració d’Alcalá de Henares. El tercer capítol és un resum dels expedients compilats pels censors espanyols sobre les obres de l’escriptor publicades a Espanya durant el règim de Franco. El quart comenta l’expedient que els censors franquistes van reunir sobre el llibre «Hemingway, entre la vida y la muerte», de l’autor espanyol José Luis Castillo-Puche. Aquest capítol demostra com els censors controlaren la crítica sobre Hemingway, a més de censurar els llibres de l’escriptor. El cinquè capítol reprodueix i comenta la correspondència sobre el film «Per a qui toquen les campanes» enviada entre l’ambaixador d’Espanya a Washington i els cònsols espanyols als Estats Units. El sisè capítol publica i comenta la correspondència sobre el film «Les neus del Kilimanjaro» enviada entre els diplomàtics espanyols destinats als Estats Units. El setè estudia l’expedient compilat sobre Gustavo Durán, amic de Hemingway durant la Guerra Civil i personatge de la novel·la «Per a qui toquen les campanes». Aquest expedient aporta una nova interpretació de les al·lusions al poble d’Usera en la novel·la de Hemingway.

The Times Literary Supplement calls Louis A. Pérez Jr. "the foremost historian of Cuba writing in English." In this new edition of his acclaimed 1990 volume, he brings his expertise to bear on the history and direction of relations between Cuba and the United States. Of all the peoples in Latin America, the author argues, none have been more familiar to the United States than Cubans--who in turn have come to know their northern neighbors equally well. Focusing on what President McKinley called "the ties of singular intimacy" linking the destinies of the two societies, Pérez examines the points at which they have made contact--politically, culturally, economically--and explores the dilemmas that proximity to the United States has posed to Cubans in their quest for national identity. This edition has been updated to cover such developments of recent years as the renewed debate over American trade sanctions against Cuba, the Elián González controversy, and increased cultural exchanges between the two countries. Also included are a new preface and an updated bibliographical essay.

For much of the nineteenth century and all of the twentieth, the per capita rate of suicide in Cuba was the highest in Latin America and among the highest in the world--a condition made all the more extraordinary in light of Cuba's historic ties to the Catholic church. In this richly illustrated social and cultural history of suicide in Cuba, Louis A. Perez Jr. explores the way suicide passed from the unthinkable to the unremarkable in Cuban society. In a study that spans the experiences of enslaved Africans and indentured Chinese in the colony, nationalists of the twentieth-century republic, and emigrants from Cuba to Florida following the 1959 revolution, Perez finds that the act of suicide was loaded with meanings that changed over time. Analyzing the social context of suicide, he argues that in addition to confirming despair, suicide sometimes served as a way to consecrate patriotism, affirm personal agency, or protest injustice. The act was often seen by suicidal persons and their contemporaries as an entirely reasonable response to circumstances of affliction, whether economic, political, or social. Bringing an important historical perspective to the study of suicide, Perez offers a valuable new understanding of the strategies with which vast numbers of people made their way through life--if only to choose to end it. To Die in Cuba ultimately tells as much about Cubans' lives, culture, and society as it does about their self-inflicted deaths.