A new edition that records Wright's encounter with Franco, Iberia, and colonialism

By focusing on the relationship between external relations and domestic policy, Democratic Spain makes an important contribution to the literature on democratization, as well as showing how Spanish foreign policy evolved between the mid-1970s and mid-1990s. While the book is focused on Spain, its revisionist view of democratic transitions is of more general relevance. Democratization is seen as an integral process involving related though not simultaneous changes in domestic policy and external relations.

This 2005 book explores the ideas and culture surrounding the cataclysmic civil war that engulfed Spain from 1936 to 1939. It features specially commissioned articles from leading historians in Spain, Britain and the US which examine the complex interaction of national and local factors, contributing to the shape and course of the war. They argue that the 'splintering of Spain' resulted from the myriad cultural cleavages of society in the 1930s that are investigated here at both local and national levels. Thus, this book tends to see the civil war less as a single great conflict between two easily identifiable sets of ideas, social classes or ways of life than historians have previously done. The Spanish tragedy, at the level of everyday life, was shaped by many tensions, both those that were formally political and those that were to do with people's perceptions and understanding of the society around them.

The term “gastrocracy” refers to the appropriation of discourses and practices related to the sourcing, preparation, distribution, and consumption of food for political purposes. The intersections of gastronomy and governance, dating in Spain to the last quarter of the nineteenth century, have become highly visible over the past decade, when political debates around nationalism in its different forms have taken the guise of discussions about regional and local cuisines. Concomitant with the rise of the “slow food” movement and following UNESCO’s addition in 2011 of “Gastronomic Meal of the French” to its list of Intangible Cultural Heritage of Humanity, public and private associations all around Spain have been established with the goal of achieving recognition by UNESCO for Spanish, Catalan, and other national cuisines. In 2016, Gastro Marca España—an association and a web portal—was launched to raise the profile of food in Spain’s national brand. Eliciting wide public participation, co-opted for political purposes, regarded as a factor of economic development on any scale, and integrated into every so-called banal nationalism, the production, distribution, and consumption of food are highly relevant for historical analysis. Seeking to encourage a broader discussion about Peninsular gastrocracies, this book brings together an interdisciplinary group of scholars from different sides of the Atlantic and the Pacific who have spearheaded research on gastronomy and governance in Spain.

Aquest llibre és un estudi de la censura i recepció que les obres d’Ernest Hemingway van tenir a Espanya. En el primer capítol es demostra que quan el nord-americà va escriure «Per a qui toquen les campanes» defensava la política cultural de l’Aliança d'Intel·lectuals Antifeixistes per a la Defensa de la Cultura. A més, s’hi ofereix una anàlisi al·legòrica de la novel·la amb l’objectiu de demostrar com el text s’assembla a les al·legories d’Alberti. El segon capítol resumeix la crítica espanyola sobre les obres de Hemingway. Es fa atenció especial a les ressenyes anticipades que es publicaren a Espanya abans que els seus llibres apareguessen en el país. Cinc dels set capítols d’aquest llibre són resultat de la recerca que s’ha dut a terme en l’Arxiu General de l’Administració d’Alcalá de Henares. El tercer capítol és un resum dels expedients compilats pels censors espanyols sobre les obres de l’escriptor publicades a Espanya durant el règim de Franco. El quart comenta l’expedient que els censors franquistes van reunir sobre el llibre «Hemingway, entre la vida y la muerte», de l’autor espanyol José Luis Castillo-Puche. Aquest capítol demostra com els censors controlaren la crítica sobre Hemingway, a més de censurar els llibres de l’escriptor. El cinquè capítol reprodueix i comenta la correspondència sobre el film «Per a qui toquen les campanes» enviada entre l’ambaixador d’Espanya a Washington i els cònsols espanyols als Estats Units. El sisè capítol publica i comenta la correspondència sobre el film «Les neus del Kilimanjaro» enviada entre els diplomàtics espanyols destinats als Estats Units. El setè estudia l’expedient compilat sobre Gustavo Durán, amic de Hemingway durant la Guerra Civil i personatge de la novel·la «Per a qui toquen les campanes». Aquest expedient aporta una nova interpretació de les al·lusions al poble d’Usera en la novel·la de Hemingway.